. Aprendre a deixar de reaccionar davant la quequesa. ( Evitar dir coses com: “respira a fons”, “ agafa temps”, “ xerra a poc a poc”..). És a dir, no mostrar interès.
· Animar-lo a parlar tant com li sigui possible, especialment en les situacions que no li causen tensió.
· Ser molt pacient mentre ell està parlant. No interrompre’l, perquè sàpiga que disposa del temps que calgui i que no s’afanyi al pronunciar les paraules.
· Quan més es parlin fiet i adult, més important es sentirà ell. Això li donarà confiança en ell mateix, especialment ara que no se’l corregeix ni interromp.
· Evitar-li situacions que li causin tensió ( per exemple, si ell considera especialment enutjós parlar davant de molt gent o molts fiets, no forçar-lo a parlar en aquesta situació).
· Evitar-li altres situacions no relacionades amb la parla que també puguin causar-li tensió. ( dormir a les fosques, anticipar tasques...). Es tracta de no cometre’l a cap tensió innecessària.
· Animar-lo a lluir-se en les coses per les que ja té aptituds. Donar-li l’oportunitat de progressar en aquestes coses per demostrar-li que pot ser molt apte en altres aspectes a part del llenguatge.
Es bo d’observar si hi ha situacions on és més freqüent el quequeig:
- Joc lliure, quan canta...
- Al iniciar interaccions verbals amb el mestre, pares, companys, altres persones..
- A casa, a l’escola, a les activitats extraescolars...
- Quan se li demana resposta davant d’un grup, individualment...
És normal que en fiets menors de 5 anys apareixi en algun moment dubtes al parlar i ho facin amb tensió. Procurarem crear ambients relaxats perquè els fiets se sentin còmodes.