-Proporcionar als infants situacions de diàleg: és important que s’iniciï conversa, que es facin preguntes, i que d’interlocutor mostri interès i alhora li proporcioni respostes riques i correctes.
-Mirar i comentar contes amb imatges, posar veu als personatges, fer onomatopeies.
-Jocs de simulació de la vida quotidiana (jugar amb ninots, cotxes, a la cuineta, disfressar-se ...)
-Cantar cançons, rimes i frases conegudes.
-Mirar i comentar fotografies de la família, amics, companys de classe, mestres ....
-Donar ordres senzilles, de coses que ja se suposa que saben fer. Encara que l’ajudem, s’ha de verbalitzar el que fem.
-Donar-li opcions a escollir de forma quotidiana, ensenyant-li visualment les possibles opcions i verbalitzar la situació. Exemple: vols la pera o la poma? És interessant esperar la resposta del nen, o demanar-li que ho digui.
-Intentar parlar d’allò que sabem que li agrada i li interessa. De les coses que passen al seu voltant.
-Per poder-li donar bons models, quan ens demani alguna cosa o digui alguna cosa, nosaltres repetirem el que ha dit, però dient la frase correctament, només perquè ell la senti, sense fer-li repetir. Exemple: si el nen diu "aua" (aigua), nosaltres li direm: Vols aigua? Tens set? El nen no s’ha de sentir corregit, tot i que el feedback correctiu és necessari, s’ha de fer de forma indirecta repetint o ampliant el que ha dit.
Algunes activitats per fer a casa
(tenir en compte que han de gaudir d’aquestes activitats. Es poden fer davant d’un mirall).
Jocs de buf
Fer bombolles de sabó bufant, tenir objectes per bufar (trompetes, flautes, xiulets ...), bufar diferents materials (papers, pilotetes, espelmes...)
Es pot tenir una capseta amb tot el material.
Exercicis per estimular la musculatura de llavis, llengua i mandíbula:
Jugar a imitar diversos tipus de cares, formes o animals, amb els llavis, la llengua i la mandíbula. D’aquesta manera s’agafa força i coordinació en la musculatura ajudant-lo a poder produir tots els sons de la parla.
Alimentació:
o Procurar donar-li aliments que suposin una mica d’esforç per mastegar (evitar triturar el menjar i panets tous).
o Evitar el xumet i el biberó: afecta la dentició, la respiració, el baveig ...
o Menjar amb la boca tancada (la llengua no hauria de fer força ni sortir per davant).
